28/01/2013
Abans de llançar-se a l'aventura de contractar els serveis d'una empresa privada o d'un particular, convé acudir als serveis socials de l'Ajuntament de la localitat on viu la persona gran. L'assistència a domicili és competència de les administracions públiques, que, per norma general, la presten mitjançant personal municipal encarregat d'aquesta comesa o amb empreses privades i organitzacions com Càritas o Creu Roja, amb les quals s'han firmat acords.
Aquesta és la millor manera de rebre assessorament i de conèixer els terminis, els requisits i els tràmits que cal seguir per a sol·licitar l'ajuda. L'avantatge principal de ser beneficiari d'aquest servei públic és comptar amb les garanties i el suport en seguretat que aporta saber que, darrere de la persona que entra a casa, hi ha l'Ajuntament o una altra entitat pública. A més, és l'opció més barata, les tarifes poden ser gratuïtes o representar una petita proporció del cost total de l'ajuda.
Ara bé, no totes les persones grans són candidates a la concessió d'aquesta ajuda pública, ja que els serveis socials exigeixen el compliment d'una sèrie de requisits. El grau d'autonomia per a valer-se per si mateix, la disponibilitat de familiars que puguin prestar ajuda i el seu grau de parentiu, a més de la capacitat econòmica del sol·licitant, són els principals criteris que es fan servir per a establir el barem de les sol·licituds. Si al sol·licitant se li denega l'assistència domiciliària pública, és hora d'analitzar l'oferta privada especialitzada en aquestes cures.
S'ha de confiar l'atenció de les persones grans preferentment a empreses que comptin amb l'autorització administrativa per a oferir el servei. El primer pas és consultar els serveis que presten diverses companyies i comparar, com sempre, la qualitat i el preu. Un primer requisit és que el personal de l'empresa en general i el cuidador que s'assigni en concret a la persona gran estiguin qualificats; per això, ha de comptar amb la titulació d'Auxiliar d'Infermeria, Clínic o de Geriatria, i amb l'experiència suficient per a atendre una persona en les circumstàncies del nostre familiar o semblants. Cal exigir el títol de capacitació del cuidador.
Convé desconfiar de les empreses que donin allargues a l'hora de mostrar aquesta documentació. Sempre que l'ajuda domiciliària es contracti amb una empresa privada, s'ha d'exigir un contracte: formalitza la relació i evita malentesos i sorpreses desagradables. En el contracte figuraran les prestacions que s'inclouen en el servei, els horaris estipulats i el preu total per l'ajuda assistencial. Les tarifes depenen, sobretot, del nombre d'hores contractades i del tipus de serveis sol·licitats. Un exemple: per una assistència a domicili de quatre hores a la setmana que comprengui cures personals i suport en les tasques domèstiques es cobra, segons ha comprovat un recent estudi, des de 12 euros fins a 20 euros l'hora.